Fecha: 6-abril-2013
Circular: Si
Recorregut total: 12,8 Km. .
Aproximació: 2,15 h.
Grau de dificultat del torrent: Mitjana
Duració total : 8,30 h.
TORRENT D'ESCLOP O DELS BOIXOS
ES CATELLET 776m.
Es el lloc on he vist l'extensió més gran de boixos Buxus Balearica Lam. (castellà Boj) malgrat és un arbust que normalment no sobrepasa el 3 m. aquí hi ha algún exemplar més gran.
Abans de descriure sa ruta d'avui, em vaig obligat a xarrar un poc d'aquest arbust. El seu hàbitat es troba als torrents, barrancs, penya sagats i llocs molts pedregosos i només a la Serra de Tramuntana,a l'illa de Cabrera i a la Península de LLevant.
Es tracta d'una espècie de principis del Terciari, endèmica de la conca Mediterrània. Tot i que el gènere Buxus està àmpliament distribuït per la majoria dels continents, a Europa i al nord d'Àfrica només n’hi ha dues espècies: Buxus Balearica Lam. i Buxu Sempervirens L. Aquestes dues espècies són filogenèticament germanes, però presenten una distribució ben diferent. Mentre el boix comú (Buxus sempervirens) s'estén àmpliament pel sud i centre-oest d'Europa, el nord d'Àfrica i l'oest d'Àsia, el boix baleàric (Buxus balearica). ( Tesi de la doctora Amparo Lázaro.) La població ha minvat per la recerca que ha sofert al llarg de l'història. Les branques i les arrels, mastegades resulten un amargant estimulador de l'apetit per als més desganats. També tenen propietats sudoríficas, i s'han usat tradicionalment per combatre febres palúdicas. També ha estat usat per fabricar mànecs d'eines, per fer carbó, i fins i tot per fabricar les boquilles de les xeremeies o els flabiols.
Aquest torrent no és un clàssic, i molts el califiquen com a de coleccionista, peró els seus dos darrers salts no el desmereigen d'altres amb més nomanada. Es tracte de dos salts molts seguits amb la sensació de que comences un salt de 80 m., aixó i el seu entorn ho fan destacar.
Sortim de Capdellà pel camí de Galatzó que ens porta a la finca pública de Galatzó, un lloc plé de llegendes: d'aquestes terres s'han contat històries d'esperits i aparicions, de persecucions i ajusticiaments o del magnetisme estrany que afecta el comportament d'animals i persones. D'aquí agafem el camí que travessa un sementer dedicat al cultiu i pastures, a partir d'aquí el camí s'endinsa pel Comellar de na LLaneres, a la dreta del camí queda el bosc de sa Madona i, a l'esquerra, el puig des Senyor, de 281 m. El camí segueix paral.lel al torrent mentre el terreny es torna més abrupte.està tot senyalitzat amb pals del GR, passem al costat d'unes construccions antigues restaurades ( sitges barraques, etc,) per una zona amb taules i bancs. Prosseguim pel camí en ascens fins a arribar a la zona alta a una cruilla que va a sa Coma d’en Vidal, a s'Esclop i al Cim del Puig des Galatzó, variant de la GR-221. Aquí ens desviem en adreça S. cap a sa Mola de s’Esclop, en arribar a l'era d’en Coll i a les runes de sa caseta de s'Esclop ja podem veure a la nostra dreta el primer objectiu del dia, escalar És Castellet 776m. i a ell ens dirigim, buscant la seva cara NO.
Es tracta d'una via “equipada” d'uns 20 m. La tasca es complica a causa de les fortes ràfegues de vent i a l'intens fred amb una sensació tèrmica de 0º, malgrat ses inclemències s'aconsegueix arribar al cim sense més dificultats.
En la pujada del Castellet utilitzem un pont de roca a la nostra dreta, a dos metres una placa amb mosquetó en desús, a dos metres mes una placa, a dos metres mes clau a la dreta i a dos metres mes al final de rampa un altre clau i a tres metres la reunió en bon estat. Utilitzem una corda de 40 m.
Acabada l'escalada ens dirigim a la depressió que forma l'inici del torrent de s'Esclop o dels Boixos.
L'inici és desagradable a causa de l'abundant vegetació que s'aconsegueix superant entre desgrimpada i desgrimpada.
El primer salt que ens trobem es compon de dues parts, la primera s'inicia amb un passamans on al final posarem la primera corda per rapelar el primer salt de 20 m. fins a dues plaques més abaix i a la nostra dreta per rapelar el següent salt de 30 m.
Després ve el tram central molt obert i tot desgrimpable fins que arribem a la part final on ens trobem amb dos salts, encara que sembla un sol salt de 80 m. la qual cosa impressiona, el primer ràpel de 40 m. ens deixa en una olla on cabem tots i podem recuper la corda amb facilitat. El segon salt té les plaques en el sòl pel que la sortida no és còmoda i cal prestar més atenció, el rápel és un altre de 40 m. Finalment ve un altre "salt" de 4 m. que encara que es pot desgrimpar per damunt un boix millor usar un cordino per no fer-li mal bé.
Una vegada descendit aquest fantàstic salt i fer-nos la foto de rigor, ens dirigim pel tàlveg fins al pou de ses sinies del s. XV on ens mengem el bocata i la botifarra que ha duit en Diego.
El retorn pel mateix camí.