Fecha: 27-abril-2013
Circular: Si
Recorregut total:
Grau de dificultat : Mitjana ( Banyat Alta)
Duració total : 4,30 h.
PAS DE CAN FUSSIMANY
PAS D'EN MARC
Nom curios el de "Fussimany". El Pas de Can Fussimany, que duu el nom de la possessió dins de la qual s’ubica. L'any 1611, el genovès Cesare Faccio la va vendre a Joan A. Forcimany, de qui prengué el nom.
No deixa de ser curiós tambè que sembla ser que per aquest pas es davallaven redolant els feixos de càrritx des de la muntanya.
La ruta la iniciem al poble de Deià, pel camí que s'inicia als rentadors i que puja acompanyat del Torrent des Racó, que avui va plé d'aigüa per les fortes pluges d'aquets dìes. Seguim pel cami pasant per devora l'Hotel Miramar, el camí mes bé pareix una torrentera que altre cosa.
Als 10' ens em de desviar a l'esquerra per un "camí de cabra" fins arribar a unes casetes i una pista, que agafem per anar a buscar una rosseguera que seguirem fins a la seva part més alta. Abandonem la rosseguera pel seu costat esquerre amb una grimpada per arribar a un alti-plà on podem veure una cornisa en diagonal que acaba al pas de Can Fussimany.
El pas no és complicat però com avui està ploguent i per tant ses roques están banyades ho fà tot molt més dificil i esposat, per lo que ses precaución a pendre son poques.
Una vegada superat el pas, seguim cap a dalt per una rosseguera amb direcció a l'esquerra per anar vorajant fins situarnos a s'enfront del Pas d'en Marc, però encara falta perquè em de baixar en direcció N. per tornar a pujar i situarnos en el punt alt del Pas d'en Marc. Un pas equipat amb unes cordes en bon estat que en un principi no representa cap deficultat si no fós perque o feim de devallada, està ploguent i ses roques están banyades i relliscoses.
Superat aquest primer tram, ens trobem amb el segón, amb un equipament de luxe, un cable d'acer de gran diàmetre forrat per una manguera de plàstic. El que ho va instal.lar no deguè pensar en els dies de pluges, perquè al plàstic banyat no hi ha que si aferri. Per acabar, i aixó ja és es "colmo" a la part final trobem una escala de ferro subjecte amb unes brides a unes plaques.
Sa davallada es fà per l'alzinar, per arribar a la Font de sa Senyora i d'aqui per una pista formigonada al poble de Deià. Abans d'arribar al final de sa pista formigonada, ens em de desviar a la dreta per un estret passatje que separa dos xalets, de recet construcció. D'aquest manera ens facilita sa sortida i no cal botar sa barrera des final.
Avui no hi ha shandi pero sí una xocolata i unes coques a Valldemossa.