Fecha: 18-maig-2013
Circular: No
Recorregut total: Km.
Grau de dificultat : Molt Alta
Duració total : h.
EL SOSTRE DE SA FOSCA
Comencem aquesta impresionant ruta al Nuu de sa Corbata, no per caminar sino per deixar un cotxe, perque sa tornada la farem fins aquí, ens acompanyan n'Emilio i en Cesar, gran muntanyers i coneixedors de la zona.
Ara ens dirigim a l'entrada del pas des Duro, atravessam sa barrereta verda, i en descenç ens dirigim obliqua-dreta cap a la serra de la dreta, trobem restes de un antic camí ( on devia anar ?), el terreny càrstic ens dificulta la marxa, ascendim la serralada per situarnos enfront del Cingle des Niu des Voltor, una fita a una cornisa ens indicarà la canal per on em de davallar, no tardam en trobar el ancoratge format per unes plaques. Ens posem els arnesos, cascs, etc.. preparam una corda de 40 m., per fer el primer salt d'uns 18 m. que ens deixa dins una densa vegetació, preparem el segon salt d'uns 18 m. amb una corde de 40 m.
Pareix mentida que en un lloc tan escarpat hi pugui aver un bosc de llorers, es espectacular. Seguim descendint cap a l'esquerra uns 60m.per anar al 3er salt, la reunió está montada en un pont de roca i a un arbre, juntem les dues cordes de 40 m. per superar aquest salt de 35 m.
L'entor de cada vegada es fá més fantasmagoric, així como noltros anem descendint les gigantesques pareds de més de 100 m. van creixent, davant noltres tenim la pared que em d'escalar a la tornada, ens quedam sense paraules.
Proseguim per fer el penultim ràpel d'uns 16 m. per després fer un canvi de corda en el darrer ràpel de 35 m. en una pared molt relliscosa, ja desde dalt veim el sostre de sa Fosca, tenim ganes de veure sa Bombilla. Anam descendint tots i a la fí ens trobem damunt sa Fosca, es una sensació rara, emotiva, alegra, el lloc és de gran bellesa, la vegatació amb aquest verd tan intens, i tot guardat per les pareds inmenses. Aquesta sensació que tenim de estar dintre del llaç d'un torrent encar es fà molt més forta en sentir l'aigua que cor per devall ses nostres botes i escoltar els crids dels torrenters. Totduna veim l'encoratge format per tres plaques preparat per baixar la Bombilla, peró avui no es el dia, ho deixam per un altre moment, perquè el lloc sa mereix una altre visita.
Ara toca remontar els dos darrers ràpels, després la part mes dura, que en podem imaginar, remomtar la pared de 140 m.que forma el rocam del Cingle dels Voltors. Així com abans aquestes pareds les trobàvem un regal per la vista, ara pareixen un regal del mateix dimoni. L'escalada es fà dura i intensa: poc a poc anem guanyant terreny i superant els obstacles que no son pocs, les sensacions son diferentes. Anem trobant "restes" de cordes i alguna maroma, que suposadament es varen fer servir fà molts d'any per explorar i filmar sa Fosca. Una llàstima no poderles fer servir, només serveixen per senyalizar per on pujar.
Una vegada arribat a dalt, la tornada la feim amb direcció al Nuu de sa Corbata, on al matí em deixat un cotxe.