PATRIMONI CULTURAL I TREBALLS TRADICIONALS A LA SERRA DE TRAMUNTANA.

El paisatge mediterrani és imposible d'entendre sense considerar l'activitat humana. L'home hi ha arribat a modificar profundament el paisatge, artigant boscos, assecant aiguamolls o afeixant vessants, convertir-los en paissatges d'obre vista.

Quan caminan per la muntanya ens trobam restes d'aquestes construccions i que vos drescriuré.

Quan l'home es torna sedentari, és quan comença la gran tasca: transformar el medi natural, salvatge, i adequar-lo a les necessitats vitals de l'home, per sobreviure. però aquesta supervivència no respon a la caça, sino a unes activitats més concretes i sedentàries que han de manester unes "infraestructures", estam parlant de l'agricultura i de la remadaria. Amdues activitats necessiten transformar el sòl salvatge per un sòl més ric, més fèrtil, per poder donar més rendiment. per aixó, boscos i garrigues es convertiran en camps fèrtils, i el costers de les muntanyes seran feixades o marhades, convertir-los en verteders camps de cultiu.

Els marges i marjades:

La marjada, o terrasa de cultiu, prové de la paraula marge o paret seca, única solició per a zonas on les estacions són més aviat seques i, en conseqüència, l'erosió és intensa. La construcció de paret de pedra seca crea un drenat, la qual cosa assegura una mínima erosió del terrany que aguanta, proporcionant així una estabilitat del camp de cultiu. per tant, les principals funcionans del marge son: evitar l'erosió, assegurar el sosteniment del cmapo de cultiu i permetre el cultiu. A Mallorca podem trobar dos tipus de marjades, les de secá, i les de reg. Les primeras, les localitzam per damunt de les de reg, i el seu cultiu està format per ametlers, garrovers i oliveres, mesclat amb cereals i/o lleguminoses. Mentre que les de reg les trobam aprop de fonts, formant part d'un verteder sistema hidràulic i com un bon exemple el tenim amb la mina, un abeurador,i una canaleta a La Trapa.

Les parets :

Les parets de pedra seca són encara testimoni d'un passat no tan llunyà que ens donen informació sobre la realitat d'aquell temps. Dins aquests tipus de construcció hi podem trobar diferents elements que li donen encara més importància: portells, botadors i clavegueres ( que li donen pas a l'aigua d'escorrentia, i en alguns casos és un pas per a bestiar). Hi diferents tipus de paret:

• Paret d'esquena d'ase, el seu acabat forma un angle agut i està fet d'argamassao de ciment,anomanat verd.
• Paret cabrera, l'acabat està fet de manera que les cabres no puguin sobrepassar. Aixó s'aconsegueix deixant la darrera filada de la paret sobresortida.
• Paret de mig punt, el seu acabat es de forma rodó.
• Paret de corona, la filada de dalts està feta amb pedres rectangulars, la funció de les quals és evitar que la paret s'esbaldregui.

Els camins:

La construcció de camins va èixer amb la necessitat d comunicar-se, i cercar allò que ens feia falta per a poder viure. Les diferent explotcions existens dins un paissatge que l'home va transformant dia a dia, necessita de diferents accesos o camins. Aquestes explotacions defineixen els diferents úsos dels camins; Industria del carbó vegetal, llenya, calç; Accesos a olivars i la producció d'oli (Tafones); Les rotes, Transit de blat i farina (Molins de vent, d'aigua i sang); L'anar a cercar gel, camins de navaters per arribar a les cases de neu.

La tipologia dels camins està en funció delseu úes, de la seva ampària i del seu grau d'elaboración, per aixó hi ha el següents tipus:

• Tirany o petit caminoll fet pelpas de la gent.
• Camí de ferradura, acondicionats perquè hi pugui passar una bístia amb el seu bast.
• Camí de carro, que permet el pas d'un carro. Son camins amples i de llarg recorregut

Els carboners i el rotlos de sitja :

Aquesta industria tenia com escenari de producció la mntanya, concretament els alzinars. La tasca començava quan venia el bon temps, a la primavera. Elcarboner i la seva familia s'instal.lavven a les barraques de carboner, petites construccions de pedra seca amb cobertura vegetal feta de cimals i branques, i recoberta de càrrits ben atapit per no deixar pasar l'aigua.

Una sitja podia produir fins a uns 2.500 kg. de carbó vegetal. Entre preparar, tallar la llenya, muntar la sitjar, coure el carbó i triar-lo, podien passar quinze dies i solia coure una setmana.

Na Bel des Molinar

carbó a d'anar a comprar

i diu que no hi vol anar

perquè el carboner

la vol enmascarar.

------

Carboner, bon carboner

qué duis a dins es sarró?

-jo duc sa meva suor

d'onze dies de sitger.

------

El forn de calç :

Quan caminam per la muntanya trobam unes construccions de forma cilíndrica que sobresurten arran de terra i que semblen uns pous secs, s tracta dels forns de calç.

Tenien com a objecte produir calç que es destinava a la construcció -utilitzada per fer morter o argamassa. calç i grava/arena- i a la decoració de les nostres cases, ara en ve a la memòria quan ajudava a la meva predina a enblanquinar les habitacions de ca nostre.

Es coneix quan el forn és cuit quan el caramull de rebles'ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornar blancs. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1800 feixos de 30 a 40 kg) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç que té l'"olla" de vint-i-dos pams de diàmetre....

Les rotes i l'era:

Gairebé totes les possessions tenien les seves rotes. i cada una d'elles eren anomenades pel nom del seu roter. Cada any, el roter havia de pagar el censal al seu senyor, que consistia en un quart p un quint de les garbes i el dume o dècima part de tota la collita de la rota.

El roter tenia prou feina i era lluny de les cases de possessió, i més del poble. Per aquest motiu tenia una feina afegida, la de fer-se una barraca -barraque de roter- per guardar-se del fred i del mal-temps i tenir els queviures. Aquestes cabanes eren fetes de paret seca de forma quadrada o rodona amb una cúpula falsa que, generalment, era coberta per terra pitjada.

Generalment, el cultiu de les rotes era el blat, ja que aquestes terres eren terreny desecà i el roter confiava de les pluges per fer una bona anyada. per aixó, aprop de les rotes i cercant un lloc un poc alçat on el vent hi fos present per ajudar a l'hora de ventar el blat, el roter construia una era per poder batre el blat. les eres tenen forma dodona i el seu tamany correspon a les necessitats del camp conrat. El seu trispol està fet d'argila ben pitjada.

La tafona:

Les oliveres donen forma a un paisatge molt caractèristic del món mediterrani, coupant les marjades de les faldes de muntanya, o suaus plans propers apobles. A l'Illa de Mallorca, els nostres olivars les localitzam a la Serra de Tramuntana -on Valldemossa, Sòller i Bunyola hi tenen l'extensió més gran-,

La tafona és el lloc o es transforma l'oliva en oli. es tracta d'una construcció afegida a les possessions d'olivar.

Un bon enllaç per coneixa millor les possessions de Mallorca i la seva història.