fotos denúncia.

En esta sección intentaremos denunciar con fotos todas aquellas cosas y actos impropios que alguna gente tiene por costumbre fiera a la montaña, y que tan de mal nos fà a los que lo estiman.

Los que andamos por la montaña nos encontramos infinidad de suciedad; botellas de plástico, clinex, envoltoris de alimentos, pieles de naranja, caparazones de nueces, pistachos, portillos romputs, barreras sin cerrar, llevan canes y asusten a las ovejas, circulan con quads haciendo daño bien el caminos y contaminante con ruido, hacen fogateres allá dónde se los pareix bè, etc, y no digamos de las pintadas a las rocas.

Estos actos que yo califico de vandàlicos y "salvatgins" no siempre están hechos por los excursionistas, esto sí, nosotros nos llevamos toda la fama, tambien lo hacen los cazadores, los domingueros, los mismos propietarios y gente, extrangeros, gente que no tienen una mínima educación. Mi padre ya me lo decía; " no se debe notar por dónde as pasado" y "deja las cosas como mínimo como las has encontrado ", la verdad son dos buenos principios, porque a todos nos gusta volver y no encontrar suciedad.

La tremenda recompensa que proporcionan los viajes de aventura están ocasionando que más y más gente acuda a la naturaleza. AL mismo tiempo, el territorio que puede ser usado por estos viajes se están reduciendo en tamaño. Más gente y menos tierra significa que todos nosotros debemos ser cuidadosos para no hacer peligrar esta naturaleza salvaje a la cual vamos a disfrutar. La ética de la aventura Una buena manera de proteger el ambiente es recordar que mientras estés aquí, eres un visitante. Cuando tú visitas a un amigo siempre eres cuidadoso de dejar la casa de la persona como la encontraste. Nunca piensas en tirar basura en la alfombra, cortar árboles en el jardín, poner jabón en el agua para beber o grabar tu nombre en la pared de la sala. Cuando vas a la naturaleza se aplica la misma cortesía. Deja todo como lo encontraste. Andar y acampar sin dejar rastro son signos de un excursionista experto que cuida el medio ambiente. Viaja tan muy ligero sobre la tierra.

Los principios de No Dejar Rastro

Los principios de "No Dejar Rastro" no son reglas sino guías a seguir en todo momento. Los principios de No Dejar Rastro pudieran no parecer importantes a simple vista, pero su valor es aparente cuando se considera los efectos combinados de millones de otros visitantes como tú. Un campamento o fogata mal colocados es de pequeña importancia, pero miles de ellos degradan seriamente la naturaleza tal y como la quisiéramos experimentar todos. El no dejar huella es responsabilidad de todos.

LOS PRINCIPIOS

Planeació y preparación, Viajar y acampar en superficies durables, Eliminar los desechos apropiadamente, Dejar todo tal y como estaba, Minimizar el impacto de las fogatas, Respetar la vida silvestre, Ser considerado con otros visitantes. No Dejar Rastro depende más de la actitud que de reglas y reglamentos. Muchas de las prácticas de campamento que triis han de estar basadas en tu situación específica, que incluye muchas variables para un área determinada, como el suelo, la vegetación, vida silvestre, niveles de humedad, estación de visita, etc. La adecuada planeación y preparación del viaje ayuda a los excursionistas a llegar a los objetivos planteados pero con seguridad y goce además de minimizar los daños a los recursos naturales y culturales. Los campistas que planean pueden evitar situaciones inesperadas y minimizar su presencia con sólo cumplir los reglamentos del área tales como observar el límite del tamaño de grupo. La planeació adecuada asegura: Aventuras de bajo riesgo porque los campistas obtienen información concerniente a la geografía y tiempo y se preparan según esto. Campamentos colocados adecuadamente porque los campistas se dan el suficiente tiempo para llegar a su destino. Fogatas apropiadas y mínima basura por la cuidadosa planeación de la comida, el suyo empacamiento y el equipo adecuado. Campamentos y senderismo. El daño a la tierra ocurre cuando los visitantes pisotean la vegetación o comunidades de organismos más allá de su recuperación. Las áreas desoladas que resultan de esto se convierten en caminos indeseables, campamentos y erosión del suelo. Concentrar la actividad o dispersarla? En áreas de alto uso, los campistas deberán concentrar sus actividades dónde la vegetación está ya ausente. Minimiza el daño a los recursos usando caminos existentes y seleccionando lugares de campamento ya designados o existentes. En áreas más remotas y menos frecuentadas, los campistas generalmente se dispersa. Mientras andan, toman diferentes rutas para evitar crear nuevos caminos que causen erosión. Cuando acampan, dispersan las tiendas y las actividades de cocina ?y mueven el campamento diariamente? buscando otros lugares de campamento. Siempre escojo las superficies más durables: roca, graba, pastos secos o nieve. Estas guías se aplican a la mayoría de los establecimientos alpinos y pueden ser diferentes en otras áreas, como los desiertos. Aprende las técnicas de No Dejar Huella para tu actividad o destino específico. Empaquétalo y llévatelo Esta simple y todavía efectiva frase motiva a los visitantes a tomar su basura y llevársela a casa. Sensibiliza a llevarse del campo todos los materiales extra presos por tu grupo o por otros. Minimiza la necesidad de llevar comer con envoltorios y acepta el reto de llevarte todo el que puertas.

Sanitat

Els excursionistes produïxen aigua bruta i deixalles humanes que requereixen atenció especial.

Aigua bruta

Ajuda a prevenir la contaminació dels cursos naturals d'aigua. Després de llençar les partícules de menjar, elimina l'aigua amb que vas rentar els plats almenys 70 metres lluny de les fonts d'aigua, llacs i rierols. Usa sabó biodegradable també molt lluny d'aquesta aigua.

Deixalles humanes

S'ha de fer un forat de 15 a 20 cm de profunditat i cent metres lluny de l'aigua, camins i llocs de campament.

Deixa el que vas trobar

Permet a uns altres la sensació de descobriment: deixa les roques, plantes, animals, artefactes arqueològics i altres objectes tal com els vas trobar.

Minimitza les alteracions al lloc

No cavis al voltant de la botiga o construeixis refugis, taules o cadires. No col·loquis claus en els arbres o els corts ni danyis l'escorça i les arrels lligant cavalls als arbres per períodes perllongats. Remplaza les roques i branques superficials que puguin ser mogudes del teu campament. En llocs d'alt impacte, neteja l'àrea i desmantella tot allò que pugui ocasionar un impacte major, com els múltiples llocs per a fogata, taules i cadires.

Minimitza l'ús de la fogata

Algunes persones no poden pensar en un campament sense fogata i per això moltes àrees han estat degradades pel sobreuso de foc i li creixent demanda de llenya. Les lleugeres estufes de campament eviten aquest excés d'ús. Si fas foc, el que has de tenir en compte com més important és el dany potencial al lloc. Les veritables fogates No Deixis Petjada són petites. Usen llenya morta. Quan sigui possible, crema tota la fusta fins que sigui cendra i remou tota les escombraries i menjar de la fogata.

Respecta la vida animal

Els moviments ràpids i sons alts són estresantes per als animals. Considera la pràctica d'aquests mètodes: Observa la vida animal des de lluny i evita disturbarlos. Dóna als animals un ampli espai, especialment durant les estacions de anidamiento, naixement i criatura. Emmagatzema el menjar i mantingues les escombraries i restes de menjar lluny dels animals perquè no adquireixin dolents hàbits.

Respecte a uns altres

Viatja i acampa en petits grups. Mantingues l'el so baix i deixa els ràdios, tocacintas i mascotes en la teva casa ? Selecciona els llocs de campament lluny d'altres grups per a respectar el seu privacía Sempre viatja i acampa silenciosament. Assegura't que els colors del teu equip i roba estiguin d'acord al mitjà. Respecta la propietat privada i deixa les portes (obertes o tancades) com les vas trobar.

________________________________________________________________________________________________________________

Per què no fer fems ?

Temps que triguen els objectes en degradar-se:

3 a 4 mesos

Un bitllet de bus, tiquet de l'Ora, resguard bancari, tren etc... son els objectes que més es llancen al pis. En aquesta destinació final troben ràpidament el camí per a desaparèixer. La pluja, el sol i el vent els afecten abans de ser preses de bacteris o de fongs del sòl. Una pluja forta dissol en celulosa i anilinas.

1 any

El paper, compost bàsicament per celulosa, no li dóna majors problemes a la naturalesa per a integrar els seus components al sòl. Si queda llençat sobre terra i li toca un hivern plujós, no triga en degradar-se. L'ideal, de totes maneres, és reciclar-lo per a evitar que se segueixin talant arbres per a la seva fabricació.

1 a 2 anys

Sota els raigs del sol, una burilla amb filtre pot demorar fins a dos anys a desaparèixer. El filtre és de acetato de celulosa i els bacteris del sòl, acostumades a combatre matèria orgànica, no poden atacar-la d'entrada. Si cau en l'aigua, la desintegració és més ràpida, però més contaminant.

5 anys

Un xiclet mastegat es converteix en aquest temps, per acció de l'oxigen, en un material fortisim que després comença a esquerdar-se fins a desaparèixer. El xiclet és una barreja de gomes de resines naturals, sintètiques, sucre, aromatizantes i colorants. Degradat, gairebé no deixa rastres.

10 anys

Aquest és el temps que triga la naturalesa a transformar una llauna de refresc, cervesa etc..a l'estat d'òxid de ferro. En general, les llandes tenen 210 micrones d'espessor d'acer recobert de vernís i d'estany. A la intempèrie, fan falta molta pluja i humitat perquè l'òxid la cobreixi totalment.

30 anys

L'Aerosol, és un dels elements més polèmics de les deixalles domiciliàries. Primer perquè al ser un aerosol, excepte especificació contrària, ja és un agent contaminant pels seus CFC (clorofluorocarbonos). D'altra banda, la seva estructura metàl·lica ho fa resistent a la degradació natural. El primer pas és l'oxidació.

30 anys

Els envasos tetra-brik no són tan tòxics com un imagina. En realitat, el 75 % de la seva estructura és de (celulosa), el 20 de polietilè pur de baixa densitat i el 5 per cent d'alumini. El que triga més en degradar-se és l'alumini. La celulosa, si està a l'aire lliure, desapareix en poc més de 1 any.

30 anys

l'aliatge metàl·lic que forma les xapes d'ampolles pot semblar candidata a una degradació ràpida perquè té poc espessor. Però no és així. Primer es oxidan i a poc a poc la seva part d'acer va perdent resistència fins a dispersar-se.

-100 anys

D'acer i plàstic, els encenedors es prenen el seu temps per a convertir-se en altra cosa. L'acer, exposat a l'aire lliure, recién comença a danyar-se i rovellar-se lleument després de 10 anys. El plàstic, en aquest temps, ni perd el color.

100 anys

Juntament amb el plàstic i el vidre,poliestireno expandit (suro blanc, porespan) no és un material biodegradable. Està present en gran part de l'embalatge d'articles electrònics. I així com es rep, en la majoria dels casos, es llença a les escombraries. El màxim que pot fer la naturalesa amb la seva estructura és dividir-la en molècules mínimes.

Más de 100 anys

Els plàstics-polipropileno, el mateix material de les pajitas i envasos d'iogurt. Es pot reciclar més fàcil que les ampolles d'aigua mineral (que són de PVC, clorur de polivinilo) i les quals són de PETE (tereftalato de polietilè).

150 anys

Les borses de plàstic, per causa del seu mínim espessor, poden transformar-se més ràpid que una ampolla d'aquest material. Les borses, en realitat, estan fetes de polietilè de baixa densitat. La naturalesa sol entaular una "batalla" dura contra aquest element. I en general, perd.

100 a 1.000 anys

Les ampolles de plàstic són les més rebels a l'hora de transformar-se. A l'aire lliure perden la seva tonicidad, es fragmenten i es dispersen. Enterrades, duren més. La majoria està feta de tereftalato de polietilè (PETE), un material dur de rosegar: els microorganismes no tenen mecanismes per a atacar-los

200 anys

Les sabatilles esportives estan compostes per cuir, tela, goma i, en alguns casos, escumes sintètiques. Per això tenen diverses etapes de degradació. El primer que desapareix són les parts de tela o cuir. El seu interior no pot ser degradat: només es reduïx.300 anys

Els plàstics tous com el dels canells, són dels quals més triguen en desintegrar-se. Els llamps ultraviolats del sol només assoleixen dividir-lo en molècules petites. Aquest procés pot durar centenars d'anys, però desapareixen de la faça de la Terra.

1.000 anys

Els tasons descartables de polipropileno ( els del cafetito) contaminen menys que els de poliestireno -material de les cajitas d'ous-. Però també triguen en transformar-se. El plàstic queda reduït a molècules sintètiques; invisibles però sempre presents.

Más de 1.000 anys

Les piles. Els seus components són altament contaminants i no es degraden. La majoria té mercuri, però unes altres també poden tenir cinc, crom, arsènic, plom o cadmi. Poden començar a separar-se després de 50 anys a l'aire lliure. Però les hi enginyen per a romandre com agents nocius.

4.000 anys

L'ampolla de vidre, en qualsevol dels seus formats, és un objecte molt resistent. Encara que és fràgil perquè amb una simple caiguda pot trencar-se, per als components naturals del sòl és una tasca titànica transformar-la. Formada per sorra i carbonats de sodi i de calci, és reciclable en un 100%.

- - - - - - - - - - - -

Si tens alguna foto denúncia relacionada amb el muntanyisme, la natura, la Serra de Tramuntana, etc.. mandanosla. Una vegada rebuda ens reservem poder-la utilitzar de la forma que més ens convingui..