COVA DEL SOLDAT PELUT

Abans de descriure el nostre recorregut vos feré una mica d'història mesclada am una altre mica de llegenda.

El nom d'aquesta cavitat fa referència a un personatge que, segons pareix, va habitar aquestes contrades donant peu a una curiosa llegenda.

Es tracta d'un coval enlairat, ( d'aquí coneguda també amb el nom de Cova Penjada del Soldat Pelut) situat a la paret del costat de Cosconar, característica que juntament amb la grandària de la boca el fan visible des de ben enfora.

La tradició popular més estesa, transmesa oralment de generació en generació, ens parla del soldat pelut com un personatge mitificat i alhora bastant desconegut. D'ell se conta que era un soldat escapat que s'havia refugiat pels aspres paratges que envolten el Torrent de Pareis. Així el personatge en qüestió, i sempre segons la llegenda, aprofitaria aquesta cova per amagar-s'hi. Aquesta mateixa tradició el descriu com un individu malgarbat, vestit únicament amb les pells dels animals que aconseguia matar, i amb barba llarga i cabellera, llògic fruit de la seva vida de fugitiu per questa esquerpa contrada.

També conta la llegenda que el soldat pelut era capaç de saltar sobre l'esglaiós desnivell, d'una part a l'altra del torrent, arriscant-hi la vidal, en el punt situat entre la Cova des Romegueral ( sa que té forma de pera) i es Degotís, en un indret on les elevades parets del torrents s'apropen fins a deixar únicament alguns metres de separació, aquest punt es anomatat Salt des Soldat Pelut.

Pero deixant de costat la llegenda i apropant-nos a la realitat, després d'observar el lloc resulta difícil compartir la creença popular que el soldat pelut pogués habitar una cova tan poc accesible com l'esmentada. Sobretot, si tenim en compte l'existència d'altres cavitats veïnes més habitables.

Malgrat aixó, el soldat pelut no és només un personatge de llegenda sinó que ha pasat a formar part de la particular història d'Escorca. La referència més important que confirma la veracitat en què es fonamenta la llegenda la proporcionà el que fou gran investigador i coneixedor de les terres lluqueres, P. Rafel Juan, qui a través de fonts orals, esbrinà que es tractava d'un "soldat suïss". Resseguint aquesta pista, es por constastar la presència de regiments d'infantería suïssa al servei del rei d'Espanya a finals del segle XVIII i començamens del XIX. Concretament se'n troben nombroses referències, especialment al Cronicón Mayoricense d'Álvaro Campaner, on apareixen notícies dels regiments suïssos de Jann, Courten i Betschart des de 1788 fins 1799.

En el cas dels desertors no ha d'estrenyar gens que s'amagassin als llocs més inacesibles de la Serra, com els que abunden en el terme de LLuc. Quan es produïa alguna deserció, fet relativament freqüent, lesautoritats militars alertaven els batles de les viles. Per facilitar la captura dels evadits, se'n donava una acurada u curiosa descripció, com és el següent cas: "... Cuyas medias filiaciones son las sigueintes: 2ª compañia. Francisco Lago hijo de Miguel y de Ana, natural de Ingo, en la Ungría, sin oficio, de estatura 5 pies, dos pulgadas, 5 líneas, hedad 28 años, soltero, cara ovalada, frente espaciosa, ojos negros, cejas y pelo castaño claro, nariz chica y puntiaguda, boca mediana, color moreno, varias berrugas en la aprte izquierda de la cara...."

És clar que el soldat pelut és un d'aquets casos de deserció. Fins i tot existeix un document de la Reial Audiència datat el 2/02/1804, on es relaten uns fets, l'autor dels quals, sorprenetment, encaixa amb el nostre protogonista: "Habiendo tenido noiticia la real Audiencia que por la comarca y territorio de la parroquia de Escorca se ha visto un hombre desconocido que viste de pieles prodecentes de los mismos ganados que mata, y como llebando armas cdon las cuales ofende o intenta ofender a las personas quie se le presentan de manera que tiene amendrentados aquellos vecinos particularmente los del predio de Cosconar,..."

La Reial Audiència, després de comunicar aquesta circumstància als batles d'Escorca i de Sóller, mana que el capturin.

I així sembla que va ocórrer, ja que l'amo de sa Casa Nova, de nom Pere, el va delatar en més d'una ocasió. Peró deixem quie sigui el mateix P.Rafel qui en narri aquest intent frustrat: " un día lo siguió una partida y le dió alcance en Son Colom. Lo ataron. Mientras descansaban los de la partida, se durmieron, y el desperast, vieron que el soldat pelut desatado. No le persiguieron mas por el momento."

Aquesta situació no podia tenir més que un tràgic desenllaç pel nostre personatge: " Por fin, cierto día lo avistaron mientras robaba cerezas cerca de la Casa Nova. Sonó un tiro y cayó muerto. Su cadáver fue arrojado detrás de un peñasco."

Narració adaptada del llibret Torrent de Pareis, d’editorial Moll (1996) 109 pàgines.

____________________________________________________________________________

Escorca– Torrent de Lluc – Torrent des Pareis – Cova des Soldat Pelut

L'excursió s'inicia a Escorca (carretera Lluc a sa Calobra Ma.-10) en els voltants del restaurant -a l'altura del km 25’2-, on podem aparcar a la dreta de la carretera al costat del panell del Govern Balear. Només començar ens varem trobar amb els nostres amics Raconers que anaven d’exploració arqueològica-metal·lúrgica a sa Serra de ses Farines i que esperam hagin trobat lo que cercaven.

Comencem descendint cap al torrent de Lluc, pel tradicional camí de ferradura (Camí des Burgar) restaurat pel Foment de Turisme a l'any 1908.

Iniciem el descens baixant al costat del "quitamiedos" de la carretera i a el ½’ travessem la barrera metàl·lica. Seguim el camí, amb pendent lleuger, que travessa el frondós encinar vorejant els camps de cultiu (esquerra). Als 4’ travessem un portell sense barrera i seguim les fites que ens conduïxen cap a l'inici del camí de ferradura. Mentre descendim el pendent oscil·la entre mitjana i mitjana/forta, arribant als 15’/16’ de l'haver travessat el portell al avenc de sa Miranda (dreta). Continuem descendint pel camí, en alguns trams la vegetació ho envaïx o trobem lleugeres ensulsiades (és aconsellable transitar pel camí per a evitar deteriorar l'entorn del mateix). El pendent s'incrementa passant a forta/mitjana en algun tram. Les fites ens acompanyen encara que el camí és evident. Als 18’/20’ d'haver passat al costat de l'avenc de sa Miranda s'inicia un descens en zig-zag amb algun tram de pendent fort, arribant al cap d'uns 12’/14’ al torrent de Lluc, amb un tram final d'acusat desnivell. Des de l'inici del descens a Escorca hem invertit de l'ordre de 50’ a 1 hora, depenent, lògicament, del ritme de la nostra marxa.

Una vegada en el jaç del torrent podem escollir una de les dues opcions possibles: transitar pel jaç del torrent o bé recórrer la senda que discorre a l'esquerra de la llera. Nosaltres a l'anada avancem pel jaç del torrent, mentre que el retorn ho realitzem per la senda que discorre en els voltants de la paret rocosa. Buscant la millor opció entre les roques de la llera, vam arribar als 7’/8’ al torrent dels Horts (esquerra). Seguim avançant i als 7’/8’ arribem a s’Entreforc.

Des desde l'Entreforc l'itinerari està adequadament senyalitzat per fites, línies verdes o vermelles o fletxes dels mateixos colors ( un pupurri innacesari). També trobarem en algunes roques graons o zones picades, el que facilita l'avanç sobre superfícies llises en pendent.

Iniciem el descens del torrent de Pareis ascendint pel marge dret. La senda comença amb una curta pujada mitja/forta, per a prosseguir amb pujada lleugera/mitjana. AL 1 ½’ s'inicia una baixada mitja i mitjana/forta. Als 5’/6’ arribem a un salt entre dues roques (ancoratge a la dreta). Una vegada superat avancem ajudats pels escalons tallats i zones picades, arribant a un nou salt equipat. Als 2’ abandonemt el torrent i ascendim pel costat dret del torrent (fites); superem un ressalt rocós grimpant i posteriorment amb pujada forta arribem a un primer graó, vam seguir a la dreta amb pendent fort/molt fort, seguint les fites, i en algun moment hauríem de grimpar. El pendent s'endureix en algun tram i seguint les fites arribem als 19’/21’ a situar-nos sota la boca de la cova. Des d'aquest punt hem de seguir per una esquerda que tenim a la nostra esquerra, ascendint fins a l'arbust situat al capdamunt, al que arribem als 6’/7’. Podem aprofitar la base del tronc per a col·locar una corda que ajudi en el descens. Des de l'arbust seguim cap a la cova del Soldat Pelut, al principi descendim lleugerament i posteriorment seguim les fites situades a la nostra esquerra, després seguim a la dreta i després d'una baixada lleugera seguim les fites que em anat fent i que ens encaminen cap a l'esquerra i amb pendent mig arribem a l'entrada de la cova als 13’/15’ d'haver deixat l'arbust.

Des de la cova les vistes sobre la llera del torrent i les parets són espectaculars, contemplant el Torrent de Pareis des d'una perspectiva inèdita. El descens ho realitzem pel mateix camí, seguint les indicacions de les fites i arribant a la llera del torrent als 36’/38’.

Una vegada en la llera del torrent remuntem el mateix, dirigint-nos cap a’s Entreforc, al que arribem als 12’!15’. Seguim per la llera durant 2’ i vam prendre a la dreta per la senda que transcorre al costat de la paret rocosa (fita) -aquest matí hem descendit per la llera del torrent-.Després de’ 3 de pujada mitja o mitjana/forta, vam passar sota el Torrent des Horts ( ara a la dreta) i després de’ 6 de planejat o pujades i baixades mitges, seguint les fites, vam arribar de nou a la llera del Torrent de Lluc. Després de discórrer 1’ per la llera hem d'iniciar la pujada cap a Escorca, seguint les indicacions (fites, senyals de pintura vermella i violeta,l etc.). El camí que ascendeix presenta, en general pendents forts i mitjanes/fortes, planejant en algun que altre tram. Als 32’/35’ vam passar al costat del avenc de sa Miranda (esquerra) i seguint les fites arribem als 15’/17’ als voltants dels camps de cultiu (dreta). El pendent fa temps que s'ha suavitzat, i ara planejam i al 1½’ vam arribar al portell sense barrera. Seguim planejaqnt o amb lleuger ascens i als 5’ arribem a la barrera metàl·lica, que una vegada travessada arribem a al 1½’ l'aparcament des d'on hem clavat al matí el recorregut.

Recorregut: 9’80 km.