fotos denúncia.

En aquesta secció intentarem denunciar amb fotos totes aquelles coses i actes impropis que alguna gent té per costum fer a la muntanya, i que tan de mal ens fà als que l'estimen.

Els que caminem per la muntanya ens trobam infinitat de brutícia; ampolles de plàstic, clinex, envoltoris d'aliments, pells de taronja, closques de nous, pistatxos, portells romputs, barreres sense tancar, duen cans i asusten a les ovelles, circulen amb quads fent mal bé el camins i contaminant amb soroll, fan fogateres allà on els hi pareix bè, etc, i no diguem de les pintades a les roques.

Aquets actes que jo calific de vandàlics i "salvatgins" no sempre están fets per els excursionistes, aixó sí, nosaltres ens duim tota la fama, tambè ho fan els caçadors, els domingueros, els mateixos propietaris i gent, extrangers, gent que no tenen una mínima educació.

El meu pare ja m'ho deia; " no sa de notar per on as pasat" i "deixa les coses com a mínim com les has trobat ", sa veritat són dos bons principis, perquè a tots ens agrada tornar-hi i no trobar brutícia.

___________________________________________

La tremenda recompensa que proporcionen els viatges d'aventura estan ocasionant que més i més gent acudeixi a la naturalesa. AL mateix temps, el territori que pot ser usat per aquests viatges s'estan reduint en grandària. Més gent i menys terra significa que tots nosaltres hem de ser curosos per a no fer perillar aquesta naturalesa salvatge a la qual anem a gaudir.

L'ética de l'aventura

Una bona manera de protegir l'ambient és recordar que mentre estiguis aquí, ets un visitant. Quan tu visites a un amic sempre ets curós de deixar la casa de la persona com la vas trobar. Mai penses a llençar escombraries en la catifa, tallar arbres en el jardí, posar sabó en l'aigua per a beure o gravar el teu nom en la paret de la sala. Quan vas a la naturalesa s'aplica la mateixa cortesia. Deixa tot com ho vas trobar. Caminar i acampar sense deixar rastre són signes d'un excursionista expert que cuida el medi ambient. Viatja tan molt lleuger sobre la terra.

Els principis de No Deixar Rastre

No Deixar Rastre és un programa d'educació en habilitats i educació ètica en el camp que és reconeguda a nivell nacional en els EUA. Els principis de "No Deixar Rastre" no són regles sinó guies a seguir en tot temps. Els principis de No Deixar Rastre poguessin no parer importants a primera vista, però el seu valor és aparent quan es considera els efectes combinats de milions d'altres visitants com tu. Un campament o fogata mal col·locats és de petita importància, però milers d'ells degraden seriosament la naturalesa tal com la volguéssim experimentar tots. El no deixar petjada és responsabilitat de tots.

ELS PRINCIPIS

Planeació i preparació, Viatjar i acampar en superfícies durables, Eliminar les deixalles apropiadament, Deixar tot tal com estava, Minimitzar l'impacte de les fogates, Respectar la vida silvestre, Ser considerat amb altres visitants.

No Deixar Rastre depèn més de l'actitud que de regles i reglaments. Moltes de les pràctiques de campament que triis han d'estar basades en la teva situació específica, que inclou moltes variables per a un àrea determinada, com el sòl, la vegetació, vida silvestre, nivells d'humitat, estació de visita, etc.

L'adequada planeación i preparació del viatge ajuda als excursionistes a arribar a els objectius plantejats però amb seguretat i gaudi a més de minimitzar els danys als recursos naturals i culturals. Els campistas que planegen poden evitar situacions inesperades i minimitzar la seva presència amb només complir els reglaments de l'àrea tals com observar el límit de la grandària de grup.

La planeació adequada assegura: Aventures de baix risc perquè els campistas obtenen informació concernent a la geografia i temps i es preparen d'acord a això. Campaments col·locats adequadament perquè els campistas es donen el suficient temps per a arribar a la seva destinació. Fogates apropiades i mínimes escombraries per la curosa planeación del menjar, el seu empacamiento i l'equip adequat.

Campaments i senderisme.

El dany a la terra ocorre quan els visitants calciguen la vegetació o comunitats d'organismes més enllà de la seva recuperació. Les àrees desolades que resulten d'això es converteixen en camins indesitjables, campaments i erosió del sòl.

Concentrar l'activitat o dispersar-la?

En àrees d'alt ús, els campistas haurien de concentrar les seves activitats on la vegetació està ja absent. Minimitza el dany als recursos usant camins existents i seleccionant llocs de campament ja designats o existents. En àrees més remotes i menys freqüentades, els campistas generalment es dispersa. Mentre caminen, prenen diferents rutes per a evitar crear nous camins que causin erosió. Quan acampen, dispersen les botigues i les activitats de cuina ?i mouen el campament diàriament? buscant altres llocs de campament. Sempre escull les superfícies més durables: roca, grava, pastures seques o neu. Aquestes guies s'apliquen a la majoria dels establiments alpins i poden ser diferents en altres àrees, com els deserts. Aprèn les tècniques de No Deixar Petjada per a la teva activitat o destinació específica.

Empaqueta'l i duu-te'l

Aquesta simple i encara efectiva frase motiva als visitants a prendre les seves escombraries i dur-se-la a casa. Sensibilitza a dur-se del camp tots els materials extra presos pel teu grup o per uns altres. Minimitza la necessitat de dur menjar amb embolcalls i accepta el repte de dur-te tot el que portes.

Sanitat

Els excursionistes produïxen aigua bruta i deixalles humanes que requereixen atenció especial.

Aigua bruta

Ajuda a prevenir la contaminació dels cursos naturals d'aigua. Després de llençar les partícules de menjar, elimina l'aigua amb que vas rentar els plats almenys 70 metres lluny de les fonts d'aigua, llacs i rierols. Usa sabó biodegradable també molt lluny d'aquesta aigua.

Deixalles humanes

S'ha de fer un forat de 15 a 20 cm de profunditat i cent metres lluny de l'aigua, camins i llocs de campament.

Deixa el que vas trobar

Permet a uns altres la sensació de descobriment: deixa les roques, plantes, animals, artefactes arqueològics i altres objectes tal com els vas trobar.

Minimitza les alteracions al lloc

No cavis al voltant de la botiga o construeixis refugis, taules o cadires. No col·loquis claus en els arbres o els corts ni danyis l'escorça i les arrels lligant cavalls als arbres per períodes perllongats. Remplaza les roques i branques superficials que puguin ser mogudes del teu campament. En llocs d'alt impacte, neteja l'àrea i desmantella tot allò que pugui ocasionar un impacte major, com els múltiples llocs per a fogata, taules i cadires.

Minimitza l'ús de la fogata

Algunes persones no poden pensar en un campament sense fogata i per això moltes àrees han estat degradades pel sobreuso de foc i li creixent demanda de llenya. Les lleugeres estufes de campament eviten aquest excés d'ús. Si fas foc, el que has de tenir en compte com més important és el dany potencial al lloc. Les veritables fogates No Deixis Petjada són petites. Usen llenya morta. Quan sigui possible, crema tota la fusta fins que sigui cendra i remou tota les escombraries i menjar de la fogata.

Respecta la vida animal

Els moviments ràpids i sons alts són estresantes per als animals. Considera la pràctica d'aquests mètodes: Observa la vida animal des de lluny i evita disturbarlos. Dóna als animals un ampli espai, especialment durant les estacions de anidamiento, naixement i criatura. Emmagatzema el menjar i mantingues les escombraries i restes de menjar lluny dels animals perquè no adquireixin dolents hàbits.

Respecte a uns altres

Viatja i acampa en petits grups. Mantingues l'el so baix i deixa els ràdios, tocacintas i mascotes en la teva casa ? Selecciona els llocs de campament lluny d'altres grups per a respectar el seu privacía Sempre viatja i acampa silenciosament. Assegura't que els colors del teu equip i roba estiguin d'acord al mitjà. Respecta la propietat privada i deixa les portes (obertes o tancades) com les vas trobar.

________________________________________________________________________________________________________________

Per què no fer fems ?

Temps que triguen els objectes en degradar-se:

3 a 4 mesos

Un bitllet de bus, tiquet de l'Ora, resguard bancari, tren etc... son els objectes que més es llancen al pis. En aquesta destinació final troben ràpidament el camí per a desaparèixer. La pluja, el sol i el vent els afecten abans de ser preses de bacteris o de fongs del sòl. Una pluja forta dissol en celulosa i anilinas.

1 any

El paper, compost bàsicament per celulosa, no li dóna majors problemes a la naturalesa per a integrar els seus components al sòl. Si queda llençat sobre terra i li toca un hivern plujós, no triga en degradar-se. L'ideal, de totes maneres, és reciclar-lo per a evitar que se segueixin talant arbres per a la seva fabricació.

1 a 2 anys

Sota els raigs del sol, una burilla amb filtre pot demorar fins a dos anys a desaparèixer. El filtre és de acetato de celulosa i els bacteris del sòl, acostumades a combatre matèria orgànica, no poden atacar-la d'entrada. Si cau en l'aigua, la desintegració és més ràpida, però més contaminant.

5 anys

Un xiclet mastegat es converteix en aquest temps, per acció de l'oxigen, en un material fortisim que després comença a esquerdar-se fins a desaparèixer. El xiclet és una barreja de gomes de resines naturals, sintètiques, sucre, aromatizantes i colorants. Degradat, gairebé no deixa rastres.

10 anys

Aquest és el temps que triga la naturalesa a transformar una llauna de refresc, cervesa etc..a l'estat d'òxid de ferro. En general, les llandes tenen 210 micrones d'espessor d'acer recobert de vernís i d'estany. A la intempèrie, fan falta molta pluja i humitat perquè l'òxid la cobreixi totalment.

30 anys

L'Aerosol, és un dels elements més polèmics de les deixalles domiciliàries. Primer perquè al ser un aerosol, excepte especificació contrària, ja és un agent contaminant pels seus CFC (clorofluorocarbonos). D'altra banda, la seva estructura metàl·lica ho fa resistent a la degradació natural. El primer pas és l'oxidació.

30 anys

Els envasos tetra-brik no són tan tòxics com un imagina. En realitat, el 75 % de la seva estructura és de (celulosa), el 20 de polietilè pur de baixa densitat i el 5 per cent d'alumini. El que triga més en degradar-se és l'alumini. La celulosa, si està a l'aire lliure, desapareix en poc més de 1 any.

30 anys

l'aliatge metàl·lic que forma les xapes d'ampolles pot semblar candidata a una degradació ràpida perquè té poc espessor. Però no és així. Primer es oxidan i a poc a poc la seva part d'acer va perdent resistència fins a dispersar-se.

-100 anys

D'acer i plàstic, els encenedors es prenen el seu temps per a convertir-se en altra cosa. L'acer, exposat a l'aire lliure, recién comença a danyar-se i rovellar-se lleument després de 10 anys. El plàstic, en aquest temps, ni perd el color.

100 anys

Juntament amb el plàstic i el vidre,poliestireno expandit (suro blanc, porespan) no és un material biodegradable. Està present en gran part de l'embalatge d'articles electrònics. I així com es rep, en la majoria dels casos, es llença a les escombraries. El màxim que pot fer la naturalesa amb la seva estructura és dividir-la en molècules mínimes.

Mes de 100 anys

Els plàstics-polipropileno, el mateix material de les pajitas i envasos d'iogurt. Es pot reciclar més fàcil que les ampolles d'aigua mineral (que són de PVC, clorur de polivinilo) i les quals són de PETE (tereftalato de polietilè).

150 anys

Les borses de plàstic, per causa del seu mínim espessor, poden transformar-se més ràpid que una ampolla d'aquest material. Les borses, en realitat, estan fetes de polietilè de baixa densitat. La naturalesa sol entaular una "batalla" dura contra aquest element. I en general, perd.

100 a 1.000 anys

Les ampolles de plàstic són les més rebels a l'hora de transformar-se. A l'aire lliure perden la seva tonicidad, es fragmenten i es dispersen. Enterrades, duren més. La majoria està feta de tereftalato de polietilè (PETE), un material dur de rosegar: els microorganismes no tenen mecanismes per a atacar-los

200 anys

Les sabatilles esportives estan compostes per cuir, tela, goma i, en alguns casos, escumes sintètiques. Per això tenen diverses etapes de degradació. El primer que desapareix són les parts de tela o cuir. El seu interior no pot ser degradat: només es reduïx.300 anys

Els plàstics tous com el dels canells, són dels quals més triguen en desintegrar-se. Els llamps ultraviolats del sol només assoleixen dividir-lo en molècules petites. Aquest procés pot durar centenars d'anys, però desapareixen de la faça de la Terra.

1.000 anys

Els tasons descartables de polipropileno ( els del cafetito) contaminen menys que els de poliestireno -material de les cajitas d'ous-. Però també triguen en transformar-se. El plàstic queda reduït a molècules sintètiques; invisibles però sempre presents.

Más de 1.000 anys

Les piles. Els seus components són altament contaminants i no es degraden. La majoria té mercuri, però unes altres també poden tenir cinc, crom, arsènic, plom o cadmi. Poden començar a separar-se després de 50 anys a l'aire lliure. Però les hi enginyen per a romandre com agents nocius.

4.000 anys

L'ampolla de vidre, en qualsevol dels seus formats, és un objecte molt resistent. Encara que és fràgil perquè amb una simple caiguda pot trencar-se, per als components naturals del sòl és una tasca titànica transformar-la. Formada per sorra i carbonats de sodi i de calci, és reciclable en un 100%.

- - - - - - - - - - - -

Si tens alguna foto denúncia relacionada amb el muntanyisme, la natura, la Serra de Tramuntana, etc.. envia'ns-la.
Una vegada rebuda ens reservem poder-la utilitzar de la forma que més ens convingui..